Valencià Euskara Galego Castellano English Français Português
LA DANSÀ
QUÈ ÉS LA DANSÀ ?
La Dansà és la manifestació folklòrica més antiga de les comarques que formaven l'antic Regne de València.
És un ball ritual que pot tenir l'origen en les danses paganes que ballava el poble en honor d'algun déu de la fertilitat, fecunditat, etc. coincidint amb el final de les collites com acció de gràcies. Al cristianitzar-se , totes les festes paganes passaren a oferir-se en honor d'un sant , la festa del qual coincidix amb la collita o replega de fruits del poble en concret.
En cada comarca, a la seua variant se la coneix per un nom concret tal com : Les Danses, Ball de Carrer, Ball de Plaça, Ball del Cremaller, Ball del Tedero, etc.
Al fet, a l'acció de ballar aquestes danses, totes amb un mateix origen i una mateixa estructura, se'l coneix com a Dansà.
ESTRUCTURA DE LA DANSÀ
És una comitiva o processó formada per parelles dirigides des del cap o la cua.
Aquesta comitiva pren la forma del lloc on es balla, allargada si és un carrer o rodona si és una plaça. Seguixen el ritme del tabalet, i en iniciar la dolçaina la melodia fan evolucions o mudances.
VARIANTS
La forma més senzilla és la següent : els homes en una filera, front a les dones ; aquesta potser la disposició més primitiva i s'ha conservat en algunes comarques. A partir d'ací cada poble ha introduït variants, que fan que la dansà sia igual en estructura bàsica i diferent en aspecte segons llocs on es balla. L'evolució més generalitzada dins de la comitiva és la formació de quadres formats per dos parelles alternades.
La direcció de la dansà també ha variat, prenent la supremacia el cap, els escomençadors, els majorals o la cua. Els dirigents poden ser una parella o varies, o una sola persona.
La Dansà és el resultat d'una acumulació de ritmes i melodies que han anat configurant el ball que ens trobem en l'actualitat a cada poble on es conserva.
Estes melodies són dansades fen passades i evolucions apropiades a cada part.
Segons dansà ens trobem en més o menys parts ben diferenciades , sobretot, pel ritme que marca el tabalet .
L'estructura més generalitzada que s'ha conservat de la dansà fins a aquest segle consta d'una "Eixida", "Les Danses" i un "Final".
Aquesta és l'estructura més generalitzada però alguns pobles han perdut alguna de les parts i altres l'han variada , enriquint-la de vegades al incorporar les "passades de comptes".
LA DANSÀ HUI
L'estructura triada per donar una visió lo més completa possible, segons les variants que hui en dia es ballen en les nostres comarques, consistix en una "Eixida", unes "Danses" i un "Final".
L'Eixida servix per a formar la comitiva i col·locar-se al lloc del ball. Consta de dos parts : en la primera s'executa una Jàquera popular, de melodia, ritme i pas senzill, i la segon ,que s'interpreta una vegada estan tots els dansadors al lloc del ball, és una Jàquera d'escola que servix per acabar aquest primer apartat de la dansà.
Les Danses s'agrupen en dos parts per tal de donar cabuda a les formes primitives i les evolucionades, són : "La Cadena" i "El Ball de Comptes" separats per un "Fandanguet".
En la primera part les parelles van canviant-se entre elles, dins de la comitiva, per formar una "cadena", per a la qual cosa utilitzen la "dansa plana". S'acaba aquesta part en una melodia anomenada "Fandanguet", on la parella o el quadre es rodeja marcant el pas de vals. El "Fandanguet" servix per separar els dos tipus de danses.
En la segon part "El Ball de Comptes" s'interpreten al só de les melodies elaborades passades pròpies de boleros i fandangos (balls de comptes) , al ritme del tabalet i per caminar es fa el "passeig pla". Acaba aquesta part en un avis de la dolçaina que dona pas al "Final".
El Final la melodia tocada va accelerant-se progressivament, aquesta melodia es coneguda en la major part dels nostres pobles com al "fandango". Així es tanca el conjunt de danses que coneixem com a Dansà.
RITUAL
La Dansà no és un ball lliure ni espontani, sinó un ball ritual des de el seu començament al final.
Les persones més dignes, respectables o més dansadores de la població obrin i dirigixen la comitiva, fent de cap, clavaris, majorals, etc.
Totes les comitives guarden un ordre en la seua formació sia l'antiguitat, casats, fadrins, forasters, etc. per la qual cosa ningú deu introduir-se en mig de la comitiva, ja que trenca l'ordre establert en la seua formació. Es deu demanar permís als organitzadors i estos el col·locaran al lloc que li corresponga.
Durant el ball les parelles es canvien entre si per formar "La Cadena" com a signe de bona convivència social dins del poble.
Al "Ball de Comptes" els dansadors fen passades comptades, de considerables dificultat, fan una demostració de saber , de destresa del ball, davant dels demés ciutadans .
El "Final" de la dansà es planteja com una competició entre la resistència dels dolçainers i l'agilitat dels balladors.
Així tenim que totes les parts de la dansà tenen una carrega de significació, i si a més li afegim l'element del foc, amb el seu simbolisme, l'acabarem d'arrodonir.
La Dansà es solia ballar al voltant del foc , en alguns pobles encara es balla. El foc es un element màgic molt utilitzat pels valencians , aquest contribuix a reforçar el sentit ritual de la Dansà, les fogueres al mig de la plaça o el foc dalt del "cremaller" o "alimara", li donaven aquesta carrega màgica a més de enllumenar la vistositat del ball.
INDUMENTÀRIA
Per remarcar encara més el sentit ritual de la dansà, els dansadors ho manifesten vestint-se de manera especial. Aquesta plasmació li ajuda a donar més caràcter mític al ball.
Molts pobles han conservat el costum de utilitzar peces d'indumentària especials per a la dansà, com a signe ritual.
Així l'ocasió requerix anar molt mudats per tal de donar l'aspecte de ball especial a la Dansà, tal com és.
Salvador Mercado Machí
DANSAES INSTAURADES PER ALIMARA: