A LA MODA VALENCIANA

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

     ALIMARA s´ha proposat des del seu naixement una clara voluntat de recuperar la indumentària tradicional i retornar-la al poble. Totes les investigacions s´han oferit tant a particulars com a estudiosos del tema, així com a falles, associacions o grups de danses.

 

També ha mostrat des de l´escenari al seus espectacles, tota la varietat dels nostres vestits tradicionals, eixe "anar diferent" que ha creat escola i que ha desterrat l´uniformisme imposat per la manca d´informació.

 

Alimara ja va fer una primera exposició d´indumentària l´any 1978 al Palau del Marqués de Dos Aigües on es mostrava roba de totes les comarques valencianes, la qual va ser l´inici de tota una sèrie d´exposicions realitzades al llarg de tot el País per altres col·lectius.

 

Avui, la tasca no està acabada, però ja es noten els resultats  gràcies també a alguns grups de danses i als botiguers preocupats pel tema que han continuat la             investigació que d´aquesta manera ha arribat a molts pobles i a amplis sectors de la societat.

 

Ara ALIMARA vol fer una recopilació del seu treball en la mostra d´indumentària "A LA MODA VALENCIANA".

Es tracta d’un espectacle-conferència, resultat del treball al voltant les modes europees dels segles XVIII i XIX que portaven per les classes dominants, i la influència que tingueren sobre la classe popular.

 

Aquesta desfilada dona a conèixer la roba interior, la roba de faena, el mudar d’hivern, d’estiu... i presenta diferents tipus de models segons cadascuna de les modes; marcant les diferències socials, a la vegada que les influències entre elles.

 

Aquest espectacle el realitzem amb cançons, músiques i balls coreografiats per a escenari i passarel·la, a més a més d’estar adequats al tipus d’indumentària presentada.

 

 

 

 

 

 

1a Part

 

 

 

Amb música popular de fons, presentem la roba interior de la classe aristocràtica i popular del S. XVIII. Les variants de camises, tant de l’home com de la dona, bragues, calçotets, barrets de dormir, sinagües, sobresinagües, calces, faldriqueres, etc.

Després mostrem vuit maneres diferents de pentinar-se, tant la dona aristocràtica com la popular.

 

A l’escenari, dues donzelles ajuden a col·locar-se el justillo a la senyora, que porta camisa i mirinyac en forma de barca. Altres xiques es corden les cotilles. A ritme del fandango d’Aiora, i trenant un pas del ball, desfilen sobre la passarel·la  i mostren nou tipus diferents d’aquesta peça.

 

Per començar l’apartat de la faena, dues parelles vestides de 

A continuació, un xic i una xica van vestint-se de faena sobre la passarel·la. Una vegada vestits, es mostren els vestits de diferents oficis: vestits per a la matança del porc, per a pastar el pa, mariners, llauradors, segadors, pastor, sabater o ferrer, així com una dona i una xiqueta vestides per a fer les faenes de la casa.

Per acabar aquest apartat, unes parelles vestides de diferents oficis ballen la jota i fandango de Xodos.

 

           La roba d’hivern d’home i dona.

La dona mostra diferents tipus de saia que va combinada amb gipó de manega llarga, mocador de coll i davantal. L’home mostra calçó, jupetí i jupa confeccionats en vellut o drap, així com el saragüell de negrilla, a més a més porta calcetins sobre les calces per abrigar-se, faixa o cint (barriguera) per a subjectar el calçó. Per a desfilar ballen la petenera de Xàtiva.

 

Els complements de dona per a l’hivern són la capa, el mantó, la saia de tapar, la basquinya i mantellina de drap, etc. L’home presenta la capa, capot, diferents tipus de mantes i alforges, així com els peücs. Els homes tornen a desfilar i així fixarem l’atenció en els models de capells.

 

Ballant la xàquera vella comença el mudar de seda. Els senyors presenten dos models diferents de la segona meitat del S. XVIII.

 

Amb una passada de bolero es presenten models d’home i dona portats pel poble.

 

           La dona mostra guardapeus i farfalars en diferents variants. Les faldes van combinades amb cossos de mànega curta. Els homes porten vestits complets o combinacions de calçó i casaqueta. El saragüell de llenç combinat amb jupetí, casaqueta, faixa, redecilla i garrabatges de seda.

 

Les xiques tornen a desfilar per a cridar l’atenció sobre els mocadors de coll i les maneres de col.locar-se’l, així com també els models d’arracades, creus, fermalls, etc. La pinta 

Els complements es presenten mentre passegem a ritme de fandango, la dona presenta en primer lloc el manto, en color blanc o negre, sobre la basquinya, mantellines de mitja lluna en seda de diferents colors, així com el model anomenat de tovalla. Després el manto negre utilitzat durant el dol, dol complet, mig dol, etc.

 

Per tancar la primera part es balla un fragment de “la xàquera vella”.  

 

 

 

 

 

2a Part

 

 

 

 

 

Comença amb el mudar de cotó amb el ball per la de l’U de Tavernes de la Valldigna.

Una parella representa els senyors vestits a la moda “anglesa” de final de S. XIX.

Unes parelles van vestides a la manera popular, elles, amb faldes i gipons d’indiana o mosselina (variants de cotó). Porten la joieria adequada a l’època, la pinta de tamany més gran i de forma rectangular o arrodonida.

Els xics porten calçó o pantaló llarg de seda, els jupetins brodats, redecilles o barrets d’arboços.

Li segueix la època imperi, presentada per una parella vestida completament a la moda i un seguit de persones que mostren l’acomodació , fet pel poble en el seu vestuari.

La joieria acomodada a l’època, la pinta és alta i de forma apuntada.

Els segueixen els complements de dona : la caputxa, mantons, el dengue, mantellina de nova creació. Els homes presenten l’acomodació de la capa i de la manta durant aquesta època.

Per acabar la moda imperi es balla el fandango rodaet d’Ibi.

Presentem una nova moda, principi del romanticisme, entre l’any 1820-1830, i l’adaptació pel nostre poble. La dona es caracteritza pel pentinat “a tres bandes” i la tornada a 

Per acomodar els nous models que van eixint, la roba interior introdueix certes modificacions. Mostrem variants de camises, xambres, bruses, sinagües, sobresinagües, camalets, calçotets, faldetes de drap, de ganxet, corsés, mirinyacs, polissons, barrets de dormir, etc. L’home amb roba interior, camisa i calçotets ratllats, feia les faenes del camp mentre s’acompanyava amb un cant de batre.

Durant el regnat de Dª Isabel II, culmina el moviment anomenat romanticisme. Aquest plasma la sobrietat, com a característica principal, en la vestimenta femenina i masculina tant de la burgesia com del poble. A ritme de la jota vella de Xelva passem models de dona i home d’aquesta època. L’home popular ha incorporat, majoritàriament, el pantaló llarg al seu vestuari i el barretja amb el jupetí, mocador al cap i espardenyes. La dona de poble acomodada inclou el mirinyac al vestuari dels dies de festa.

Els complements tradicionals són adaptats a la moda romàntica; així, el llarg de la capa, els dibuixos dels mocadors, mantons i mantes, etc. La mantellina de nova creació és el tern en color negre o blanc.

El mocador de Manila forma ja part indispensable de l’abillament popular femení valencià. La col·locació d’aquesta peça sobre el cos de la dona, a l’hora de mudar, variarà al llarg del temps. La utilització del mocador en les festes especials fa que siga una peça clau, i se’l col·locaran  de manera particular segons pobles i festes. Els mostrem una selecció de mocadors, mentre ballem les tomasines de Xàtiva.La supervivència de la vestimenta del segle passat, amb detalls del present S.XIX, marca l’aspecte general de la majoria del poble pla. Ballem les folies i la corroquina de Morella.

La moda polissó és la menys acceptada pel poble. Tant sols un rulo potencia la part de darrere de les faldes de la dona.

L’aparició de la brusa masculina i l’acomodació al calçó o al pantaló.

La jota de Benassal serveix per ensenyar la moda de les últimes dècades del S. XIX.

Les dones amb faldetes llargues, mocadors de cotó o seda, davantal, etc. L’home combina la brusa o jupetí amb el calçó o el pantaló llarg.

La moda campana” impera a finals de S. XIX entre les senyores, i la levita entre els senyors. La nota més característica en la dona popular és la substitució del mocador de coll per la toqueta feta de llana o pèl de cabra. L’home popular va amb pantaló llarg, brusa, mocador al cap i espardenyes.

Ballant la masurca unes parelles de senyors i altres de poble, presentem els models amb què finalitzem la mostra de les modes al llarg dels S.XVIII i XIX, que portaren els valencians de les diferents classes socials.